No és que vulguem dedicar el post d'avui a en Daniel Johsnton, però m'ha fet molta gràcia la manera com en Quique de Buenritmo (que és qui va moure tot allò del fanzine i el concert benèfic per la dona d'en Dan Melchior on vam tocar) ha anunciat la data definitiva a Barcelona després que es filtrés una data falsa a l'Apolo i després de mil estira i arronses (que si al Tanned Tin, que si blablabla). El que n'és fan de veritat és en Joan, i el pobre ja no em creia de tant que l'havia fet ballar amb el tema. Em fa gràcia com tothom s'ha tornat boig amb la confirmació ja que crec que molta gent sortirà horroritzada del concert... no ho dic per en Joan precisament això, però.

Al final al concert de Torelló ho vam passar força bé tot i que no vam acabar de sentir-nos còmodes dalt l'escenari. Resulta que els Foo no eren els Foo Fighters en versió reduïda sinó que eren els Maximo Park que estaven d'after des del Summercase 2005. Els de l'Eclèctic ens van tractar molt bé i ens van regalar carn i molts cubates. Bien. Gairebé m'obro al cap i ara tinc una crosta, però ens agrada viure al màxim. 

Després vam anar amb en Martí a Barcelona suposadament al cotxe d'un dels Her Only Presence. Suposadament perquè a mig trajecte, més o menys en el mateix instant que en Martí va adonar-se que acabava de marxar deixant-se tot el que necessitava per la setmana a Vic, vam veure que qui portava el cotxe no era ningú dels Her Only Presence sinó un fan dels Foo Fighters i els Berri Txarrak que el dia següent en Jaime Bizarro descobriria que és el cantant de No Way Out. A continuació vam entrar a veure William Dafoe que, segons comenten, va fer-ho molt millor que en Bashmore. Crec que ens ho vam passar molt bé. En sortir del Razz vaig anar al Racó d'en Panellet i vaig haver d'acompanyar en Talabot a agafar un taxi al paral·lel. Tot i així el premi se'l va endur l'Ekhi de Delorean que volia lligar-se l'Íngrid i sortir d'un primer pis per la terrassa. Seguidament una mica de confusió i Guernika. A mig matí ens rescata en Toni, en Martí fa una aparició fugaç i anem a acomiadar-nos de l'Anna Ferrer que torna a Berlin. Després en Xavi (o en Jaime?) troba unes pizzes fredes. A la tarda fem una excursió per Barcelona i a la nit anem a la Milagrossa a tornar-nos bojos al sofà i a veure els Univers. No els veiem perquè hi ha molta gent però els sentim des del sofà i m'agraden força més del que em pensava, dissabte els podreu veure a la Cava. Després els Mujeres toquen per sorpresa i aconsegueixen un cop més crear un pogo amb més estudiantEs d'art que humans. Perfecte.

Ah, i avui els de Famèlic ens han donat una notícia molt bona que ha fet que per una estona oblidéssim que és dilluns. Suposo que s'anunciarà d'aquí a unes setmanes. Nosaltres estem molt contents. Per acabar volia penjar la cançó "I love my label" de Nick Lowe en referència a aquesta notícia, però fa una estona he escoltat el nou disc dels Cheap Girls i he flipat tant que he canviat d'idea.

Quina millor excusa per inaugurar aquest blog que publicitar que toquem amb un dels nostres grups de capçalera? I és que aquest dissabte tocarem amb els putos NO MORE LIES!, els comtes de la Costa Brava!

No els vam veure en el seu primer període en actiu però per sort ara tornen a fer concerts i el dia que van tocar amb els Hot Snakes (uns altres que tampoc es queden curts) van demostrar segueixent oferint concerts com cops de puny a la cara. De fet si escoltéssim el disc de les coordenades (que les hem seguit i van a parar a un pis del C/Diputació) borratxos segur que quedaríem afònics i agafaríem agulletes al braç de tant tenir el puny alçat. Espero que aquest dissabte almenys no quedem afònics perquè diumenge el nostre jo físic haurà d'anar a gravar les veus del disc mentre les neurones celebren les olimpíades de primavera i en Claudi és a la neu. Ah, estem gravant un disc! Això ja ho explicarem un altre dia.

Però la cosa no acaba aquí, i és que també tocarem amb els Bullitt, els Her Only Presence, els Foo Fighters en format reduït i els Turnstile, que són qui ha organitzat tot aquest festival de tarda per celebrar el llançament del seu disc: "Ràdio Afònica". Dels Turnstile també cal dir que quan érem més petits vam flipar molt en descobrir-los entre tants grups de punk i personatges ja mítics com el xino hardcoreta (que resulta que no és xino) i l'avi de les volteretes (encara més desaparegut que el primer). En aquell moment segurament els haguéssim descrit com una mescla entre Explosions in the Sky i Based on a Lie, però la veritat és que l'etiqueta d'els Hot Water Music dels pisos de Can Garcia els és molt més apropiada. I seguim flipant amb els seus concerts, eh! Estem molt contents que ens hagin convidat a tocar.

El millor de tot plegat és que tots aquest grups tocaran a la tarda i hi haurà una barbacoa disponible perquè tothom hi cuini el que més li vingui de gust (us ho haureu de portar vosaltres, això sí). Nosaltres tocarem els primers, a les 16h. Millor, així no haurem de patir (esperem). L'únic que ens podria angoixar de tot plegat és trobar una nit que a l'altura d'una tarda com aquesta, però dóna la casualitat que just després nosaltres, alguna teen, l'Aleix i en Domi i els soldats del diumenge anirem a veure Julio Bashmore i William Dafoe al The Loft. Quasi res.